Quantes vegades hem escoltat la frase, conec a una persona que s’ha fet d’or només venent les seves idees ? Si no os fa res, m’agradaria compartir el meu punt de vista sobre un comportament molt recent de la societat que ens envolta.
Quanta gent s’ha fet milionària comprant i venent accions darrerament? Quanta gent ha comprat un immoble a un 50% del preu al que l’heu comprat vosaltres? Quanta gent es l’amic inseparable d’una persona que ha aconseguit grans fites a la seva vida? Quanta gent ha tingut molt d’èxit sense tenir de moure un sol dit? I per acabar, Quanta gent s’ha fet increïblement rica venent una gran idea a una multinacional de gran prestigi internacional?
Bé, si viviu en el mateix mon que jo, os hauran estat familiars aquestes qüestions, i és que avui dia, sembla ser que, tenir èxit, és una cosa que no requereix esforços ni sacrificis.
Per no desviar aquest article cap a un estudi antropològic, ens centrarem en el que en aquest moments ens ocupa, la innovació, i analitzarem a fons el que realment suposa fer créixer una idea fins a poder-ne obtenir un rendiment econòmic i un prestigi personal des de el cas pràctic del reconegut enginyer i inventor Pedro Monagas Asensio.
La conferència del senyor Monagas a l’ETSEIAT el dijous 29 d’Abril de 2010
El passat dijous dia 29 d’Abril de 2010, el senyor Pedro Monagas Asensio va acceptar la invitació del professorat de la assignatura Gestió del Coneixement per venir a fer-nos una conferència sobre la innovació y la protecció del intel•lecte.
Només entrar per la porta de la sala de conferències, ens va sobtar travar un mostrari ple de productes ocupant tot el llarg de la taula del ponent.
Cinc minuts més tard, el ponent es va presentar com a Pedro Monagas Asensio, francès, enginyer, inventor i professor de l’Escola d’Enginyers Tècnics de Terrassa de la Universitat Politècnica de Catalunya. Tot seguit, va disculpar la absència del professor de la assignatura i va començar a presentar els productes que havia repartit per a la taula més llarga de la sala.
En primer lloc ens va presentar la tecnologia que l’havia fet conegut a reu del mon, la Why Cry.
La tecnologia Why Cry es basava en un aparell electrònic que captava el plor dels nadons mitjançant un micròfon, posteriorment el convertia en una senyal digital que a continuació seria processada i comparada per un microprocessador programat amb un codi que contenia el patró universal del plor dels nadons desenvolupat personalment pel senyor Monagas, i finalment n’indicava l’estat dels infants.
En un obrir i tancar d’ulls, el senyor Monagas va agafar fins a tres mostres de productes comercials que contenien aquesta tecnologia i va posar-los a les nostres mans perquè els poguéssim viure de prop. Tot seguit, va continuar explicant.
Per tal de poder desenvolupar un patró universal del plor, el senyor Monagas va tenir d’enregistrar i analitzar fins a 8.000 plors de nadons, però el treball no acabava aquí. El mateix senyor Monagas va tenir d’aprendre i demanar assessorament professional per poder arribar a protegir amb certes garanties el seu nou invent, va tenir de realitzar grans tràmits burocràtics, transferir la protecció intel•lectual a la resta de països, invertir importants quantitats de temps i diners i fer comercialitzable la seva idea, entre moltes altres gestions no precisament de poca complexitat.
Que tenia de fàcil tot aquell procés? On està aquella gent que es feia rica amb un moment pel sol fet de tenir una bona idea? En fi, aquí quedava reflectida la dificultat del procés de comercialització d’una idea brillant.
Però la ponència no havia acabat, i abans de que tots poguéssim haver tocat les curioses mostres dels productes Why Cry, el conferenciant va començar a inundar totes les taules de la sala amb una enorme quantitat d’invents propis mentre anava descrivint-los amb gran entusiasme. El curiós del cas és que, cap dels invents semblava ser inventat venalment. Teníem la sensació d'estar en una d'aquelles excursions promocionals del IMSERSO on sempre es presenten tones de productes miraculosos. La gran diferencia era que, el senyor Monagas no havia vingut a vendre res, i a diferencia dels productes que s'ofereixen en aquestes companyes comercials, alguns dels seus havien estat acceptats per les comunitats científiques més exigents.
Per raons obvies, m'agradaria no desvetllar les característiques dels productes que ens va mostrar el conferenciant, doncs no se fins a quin punt estan encara protegits o no, i no m'agradaria interferir en els seus objectius. L´'única cosa que m'agradaria dir és que si teniu la possibilitat d'assistir a una conferencia d'aquest inventor, no dubteu en fer-ho, sortireu amb ganes de re inventar la penicil•lina.
Continuant amb la ponència, i havent captat la atenció de tota la gent de la sala, el professor va introduir el concepte de la protecció del intel•lecte.
El senyor Monagas, en els seus llargs anys de visa professional havia viscut de tot. Ell mateix reconeixia haver estat víctima de robatoris d'idees, on algú havia menyspreat les seves idees i tot seguit n'havia fet un producte comercial de cert èxit. Com a conclusió, el professor Monagas ens va donar un consell, sigueu uns pues. Evidentment, el consell ens va sobtar però, si una persona amb experiència i èxit demostrats ens ho recomanava, és que alguna cosa de certa i deuria haver en aquelles paraules.
La protecció del intel•lecte
En qualsevol empreniment d'empresa, moltes vegades els intangibles son l'essència de l'empresa, i el recomanable és que, els emprenedors desenvolupin una consciencia sobra aquest fet, i adoptin estratègies especials per a protegir-los.
Com que les idees poden ser de característiques molt diferents, existeix un règim legal depenent d'aquestes. D'aquesta manera podem trobar les patents d'invenció, els models de utilitat, el disseny industrial i la propietat intel•lectual.
Patents d'invenció
Agrupen totes les idees que tracten sobre nous productes o procediments que involucrin una activitat inventiva i siguin d'aplicació industrial. Tenen de complir forçosament tres aspectes: novetat, activitat inventiva i aplicació industrial.
Model d'utilitat
Es una forma nova en eines, dispositius de treball o objectes coneguts que es prestin a un treball y que presentin una millora a aquest.
Disseny industrial
Formes o aspectes que s'incorporen a un producte y que els confereixen ornament o caràcter estètic.
Propietat intel•lectual
Avarca a tota obra artística, científica o literària. Mitjançant aquesta es protegeixen obres d'art, dibuixos, software, pel•lícules, llibres, revistes, escultures, dissenys d'arquitectura, etc. Dona exclusivitat d'explotació al autor.
Cada idea haurà de ser registrada en una o altre forma depenent de les seves característiques intrínseques, i cada tipologia de protecció té diferencies en la seva gestió, protecció, limitacions i costos.
La Organització Mundial de la Propietat intel•lectual (OMPI o WIPO en anglès)
La OMPI es un organisme especialitzat de les organitzacions de les Nacions Unides que, te per objectiu principal, desenvolupar un sistema de propietat intel•lectual internacional, que sigui equilibrat i recompensi la creativitat, estimuli la innovació i contribueixi al desenvolupament econòmic, salvaguardant a la vegada, el interès públic.
Actualment la OMPI compte amb 184 estats membres que formen el 90% del total de països del mon.
Si cliequeu al següent enllaç podreu veure un llistat actualitzat dels estats membres. També podreu clicar en cadascun d'ells per veure'n informació relacionada.
La secretaria de la OMPI està situada a Ginebra, i compte amb professionals de més de 90 nacionalitats diferents, entre els quals hi ha experts en normatives i pràctiques relacionades amb la propietat intel•lectual, la política, la economia, la administració, la informàtica, etc.
Dins de la seva pàgina web oficial hi podem trobar una gran quantitat d'informació de primera qualitat, i unes eines informàtiques de gran valor.
Per donar-ne un exemple relacionat amb la conferència del senyor Monagas, farem una cerca entre les patents registrades amb el seu nom com a inventor, per veure que ens pot aportar les eines de cerca de la pròpia pàgina web oficial.
Procediment:
A. Entrem a la pàgina web oficial de la OMPI: http://www.wipo.int/portal/index.html.es. Si volguéssim navegar en anglès, utilitzaríem el següent enllaç: http://www.wipo.int/.
B. A la esquerra, sota el menú ACCESO A: cliquem sobre la opció Patentes i se'ns obra una nova finestra.
C. Ara, sota el menú de l'esquerra PATENTSCOPE cliquem sobre la opció Servicios de Búsqueda. Un cop desplegat el menú cliequem de nou sobre Solicitudes Internacionales (PCT) i se'ns obra finalment el cercador de patents registrades.
Podem veure com el cercador permet una gran quantitat de filtres de cerca, al mateix temps que ho permet fer de forma intuïtiva i ràpida sense tenir de fer servir operadors booleans com passa en altres motors de cerca d'Internet.
D. Com que, havíem dit que cercaríem només aquelles patents que duguessin el nom del senyor Monagas coma inventor titular, escriurem Pedro Monagas Asensio en la casella Nombre del Inventor, i premerem el botó Búsqueda.
E. El cercador ens troba fins a 5 referències en els que apareix el professor Monagas com a inventor.
1. Traductor de missatges i estats mentals entre animals i especies.
2. Element laminar protector.
3. Apòsits d'un sol ús.
4. Analitzador del estat d'ànim dels mamífers.
5. Analitzador del estat de nadons i persones discapacitades i del seu entorn habitual.
Si cliquem sobre cadascun d'ells, ens obrirà una nova fitxa on hi podrem trobar tota la informació relacionada amb cada patent en concret.
Conclusions
Com s'ha pogut anar apreciant al llarg del article, els tòpics que es presentaven a la introducció del mateix, no son més que simples alardacions que la societat actual utilitza per intentar captar la atenció i la admiració d'altres persones. De fet, tant extrem és aquest comportament que, inclús la gent que aconsegueix grans fites arriba a treure'n importància per amagar-ne els esforços i sacrificis que ha tingut de fer per arribar a on és ara.
Per donar un exemple molt clar podríem citar el múltiples vegades declarat com a persona més rica del planeta Warren Buffet, inversor al qui cada vegada que li fan una entrevista explica lo fàcil que és fer tant bones inversions com ell, però quan li ho pregunten a la seva exdona, Susan Buffet, ella explica la poca vida social que te l'inversor. Per acabar de demostrar-ho, es ben sabut que cap dels seus tres fills és inversor, sinó que un és filantrop, l'altre fotògraf, i l'altre músic.
Per aquest motiu, tot i les alardacions comunes de la societat, portar idees al mercat no és una fita gens fàcil, i que a part de comptades excepcions, requereix molts esforços i sacrificis.
És per aquest motiu que, m'agradaria donar menció al inventor i professor Pedro Monagas Asensio qui, en comptes de quedar-se alardant de les fites dels altres, ha treballat fort per aconseguir assolir les seves fites pròpies. És senzillament un exemple a seguir, i és per això que, no és d'estranyar l'internés que evoquen les seves conferències.
