miércoles, 12 de mayo de 2010

La innovació requereix treball i esforç: menció a Pedro Monagas Asensio

Introducció

Quantes vegades hem escoltat la frase, conec a una persona que s’ha fet d’or només venent les seves idees ? Si no os fa res, m’agradaria compartir el meu punt de vista sobre un comportament molt recent de la societat que ens envolta.

Quanta gent s’ha fet milionària comprant i venent accions darrerament? Quanta gent ha comprat un immoble a un 50% del preu al que l’heu comprat vosaltres? Quanta gent es l’amic inseparable d’una persona que ha aconseguit grans fites a la seva vida? Quanta gent ha tingut molt d’èxit sense tenir de moure un sol dit? I per acabar, Quanta gent s’ha fet increïblement rica venent una gran idea a una multinacional de gran prestigi internacional?

Bé, si viviu en el mateix mon que jo, os hauran estat familiars aquestes qüestions, i és que avui dia, sembla ser que, tenir èxit, és una cosa que no requereix esforços ni sacrificis.
Per no desviar aquest article cap a un estudi antropològic, ens centrarem en el que en aquest moments ens ocupa, la innovació, i analitzarem a fons el que realment suposa fer créixer una idea fins a poder-ne obtenir un rendiment econòmic i un prestigi personal des de el cas pràctic del reconegut enginyer i inventor Pedro Monagas Asensio.

La conferència del senyor Monagas a l’ETSEIAT el dijous 29 d’Abril de 2010

El passat dijous dia 29 d’Abril de 2010, el senyor Pedro Monagas Asensio va acceptar la invitació del professorat de la assignatura Gestió del Coneixement per venir a fer-nos una conferència sobre la innovació y la protecció del intel•lecte.
Només entrar per la porta de la sala de conferències, ens va sobtar travar un mostrari ple de productes ocupant tot el llarg de la taula del ponent.
Cinc minuts més tard, el ponent es va presentar com a Pedro Monagas Asensio, francès, enginyer, inventor i professor de l’Escola d’Enginyers Tècnics de Terrassa de la Universitat Politècnica de Catalunya. Tot seguit, va disculpar la absència del professor de la assignatura i va començar a presentar els productes que havia repartit per a la taula més llarga de la sala.
En primer lloc ens va presentar la tecnologia que l’havia fet conegut a reu del mon, la Why Cry.


La tecnologia Why Cry es basava en un aparell electrònic que captava el plor dels nadons mitjançant un micròfon, posteriorment el convertia en una senyal digital que a continuació seria processada i comparada per un microprocessador programat amb un codi que contenia el patró universal del plor dels nadons desenvolupat personalment pel senyor Monagas, i finalment n’indicava l’estat dels infants.
En un obrir i tancar d’ulls, el senyor Monagas va agafar fins a tres mostres de productes comercials que contenien aquesta tecnologia i va posar-los a les nostres mans perquè els poguéssim viure de prop. Tot seguit, va continuar explicant.

Per tal de poder desenvolupar un patró universal del plor, el senyor Monagas va tenir d’enregistrar i analitzar fins a 8.000 plors de nadons, però el treball no acabava aquí. El mateix senyor Monagas va tenir d’aprendre i demanar assessorament professional per poder arribar a protegir amb certes garanties el seu nou invent, va tenir de realitzar grans tràmits burocràtics, transferir la protecció intel•lectual a la resta de països, invertir importants quantitats de temps i diners i fer comercialitzable la seva idea, entre moltes altres gestions no precisament de poca complexitat.



Que tenia de fàcil tot aquell procés? On està aquella gent que es feia rica amb un moment pel sol fet de tenir una bona idea? En fi, aquí quedava reflectida la dificultat del procés de comercialització d’una idea brillant.
Però la ponència no havia acabat, i abans de que tots poguéssim haver tocat les curioses mostres dels productes Why Cry, el conferenciant va començar a inundar totes les taules de la sala amb una enorme quantitat d’invents propis mentre anava descrivint-los amb gran entusiasme. El curiós del cas és que, cap dels invents semblava ser inventat venalment. Teníem la sensació d'estar en una d'aquelles excursions promocionals del IMSERSO on sempre es presenten tones de productes miraculosos. La gran diferencia era que, el senyor Monagas no havia vingut a vendre res, i a diferencia dels productes que s'ofereixen en aquestes companyes comercials, alguns dels seus havien estat acceptats per les comunitats científiques més exigents.
Per raons obvies, m'agradaria no desvetllar les característiques dels productes que ens va mostrar el conferenciant, doncs no se fins a quin punt estan encara protegits o no, i no m'agradaria interferir en els seus objectius. L´'única cosa que m'agradaria dir és que si teniu la possibilitat d'assistir a una conferencia d'aquest inventor, no dubteu en fer-ho, sortireu amb ganes de re inventar la penicil•lina.
Continuant amb la ponència, i havent captat la atenció de tota la gent de la sala, el professor va introduir el concepte de la protecció del intel•lecte.
El senyor Monagas, en els seus llargs anys de visa professional havia viscut de tot. Ell mateix reconeixia haver estat víctima de robatoris d'idees, on algú havia menyspreat les seves idees i tot seguit n'havia fet un producte comercial de cert èxit. Com a conclusió, el professor Monagas ens va donar un consell, sigueu uns pues. Evidentment, el consell ens va sobtar però, si una persona amb experiència i èxit demostrats ens ho recomanava, és que alguna cosa de certa i deuria haver en aquelles paraules.

La protecció del intel•lecte


En qualsevol empreniment d'empresa, moltes vegades els intangibles son l'essència de l'empresa, i el recomanable és que, els emprenedors desenvolupin una consciencia sobra aquest fet, i adoptin estratègies especials per a protegir-los.
Com que les idees poden ser de característiques molt diferents, existeix un règim legal depenent d'aquestes. D'aquesta manera podem trobar les patents d'invenció, els models de utilitat, el disseny industrial i la propietat intel•lectual.
Patents d'invenció

Agrupen totes les idees que tracten sobre nous productes o procediments que involucrin una activitat inventiva i siguin d'aplicació industrial. Tenen de complir forçosament tres aspectes: novetat, activitat inventiva i aplicació industrial.


Model d'utilitat

Es una forma nova en eines, dispositius de treball o objectes coneguts que es prestin a un treball y que presentin una millora a aquest.
Disseny industrial

Formes o aspectes que s'incorporen a un producte y que els confereixen ornament o caràcter estètic.
Propietat intel•lectual

Avarca a tota obra artística, científica o literària. Mitjançant aquesta es protegeixen obres d'art, dibuixos, software, pel•lícules, llibres, revistes, escultures, dissenys d'arquitectura, etc. Dona exclusivitat d'explotació al autor.


Cada idea haurà de ser registrada en una o altre forma depenent de les seves característiques intrínseques, i cada tipologia de protecció té diferencies en la seva gestió, protecció, limitacions i costos.
La Organització Mundial de la Propietat intel•lectual (OMPI o WIPO en anglès)

La OMPI es un organisme especialitzat de les organitzacions de les Nacions Unides que, te per objectiu principal, desenvolupar un sistema de propietat intel•lectual internacional, que sigui equilibrat i recompensi la creativitat, estimuli la innovació i contribueixi al desenvolupament econòmic, salvaguardant a la vegada, el interès públic.
Actualment la OMPI compte amb 184 estats membres que formen el 90% del total de països del mon.
Si cliequeu al següent enllaç podreu veure un llistat actualitzat dels estats membres. També podreu clicar en cadascun d'ells per veure'n informació relacionada.
La secretaria de la OMPI està situada a Ginebra, i compte amb professionals de més de 90 nacionalitats diferents, entre els quals hi ha experts en normatives i pràctiques relacionades amb la propietat intel•lectual, la política, la economia, la administració, la informàtica, etc.



Dins de la seva pàgina web oficial hi podem trobar una gran quantitat d'informació de primera qualitat, i unes eines informàtiques de gran valor.
Per donar-ne un exemple relacionat amb la conferència del senyor Monagas, farem una cerca entre les patents registrades amb el seu nom com a inventor, per veure que ens pot aportar les eines de cerca de la pròpia pàgina web oficial.


 
Procediment:

A. Entrem a la pàgina web oficial de la OMPI: http://www.wipo.int/portal/index.html.es. Si volguéssim navegar en anglès, utilitzaríem el següent enllaç: http://www.wipo.int/.
B. A la esquerra, sota el menú ACCESO A: cliquem sobre la opció Patentes i se'ns obra una nova finestra.
C. Ara, sota el menú de l'esquerra PATENTSCOPE cliquem sobre la opció Servicios de Búsqueda. Un cop desplegat el menú cliequem de nou sobre Solicitudes Internacionales (PCT) i se'ns obra finalment el cercador de patents registrades.
Podem veure com el cercador permet una gran quantitat de filtres de cerca, al mateix temps que ho permet fer de forma intuïtiva i ràpida sense tenir de fer servir operadors booleans com passa en altres motors de cerca d'Internet.
D. Com que, havíem dit que cercaríem només aquelles patents que duguessin el nom del senyor Monagas coma inventor titular, escriurem Pedro Monagas Asensio en la casella Nombre del Inventor, i premerem el botó Búsqueda.
E. El cercador ens troba fins a 5 referències en els que apareix el professor Monagas com a inventor.

1. Traductor de missatges i estats mentals entre animals i especies.
2. Element laminar protector.
3. Apòsits d'un sol ús.
4. Analitzador del estat d'ànim dels mamífers.
5. Analitzador del estat de nadons i persones discapacitades i del seu entorn habitual.

Si cliquem sobre cadascun d'ells, ens obrirà una nova fitxa on hi podrem trobar tota la informació relacionada amb cada patent en concret.

Conclusions

Com s'ha pogut anar apreciant al llarg del article, els tòpics que es presentaven a la introducció del mateix, no son més que simples alardacions que la societat actual utilitza per intentar captar la atenció i la admiració d'altres persones. De fet, tant extrem és aquest comportament que, inclús la gent que aconsegueix grans fites arriba a treure'n importància per amagar-ne els esforços i sacrificis que ha tingut de fer per arribar a on és ara.
Per donar un exemple molt clar podríem citar el múltiples vegades declarat com a persona més rica del planeta Warren Buffet, inversor al qui cada vegada que li fan una entrevista explica lo fàcil que és fer tant bones inversions com ell, però quan li ho pregunten a la seva exdona, Susan Buffet, ella explica la poca vida social que te l'inversor. Per acabar de demostrar-ho, es ben sabut que cap dels seus tres fills és inversor, sinó que un és filantrop, l'altre fotògraf, i l'altre músic.



Per aquest motiu, tot i les alardacions comunes de la societat, portar idees al mercat no és una fita gens fàcil, i que a part de comptades excepcions, requereix molts esforços i sacrificis.
És per aquest motiu que, m'agradaria donar menció al inventor i professor Pedro Monagas Asensio qui, en comptes de quedar-se alardant de les fites dels altres, ha treballat fort per aconseguir assolir les seves fites pròpies. És senzillament un exemple a seguir, i és per això que, no és d'estranyar l'internés que evoquen les seves conferències.

lunes, 10 de mayo de 2010

Gestió del coneixement i innovació: un article d'opinió

Introducció

Per a la majoria de les persones, quan es parla del concepte de la gestió del coneixement, el primer que els hi ve al cap és, el fet de captar, organitzar i distribuir la informació de forma eficaç dins d'una organització o comunitat de persones. Però la realitat diu que, el concepte de la gestió del coneixement va un pas més enllà i introdueix la generació de nou coneixement, és a dir, la innovació que, a partir del coneixement, permet obtenir beneficis mitjançant la millora de processos, productes y serveis.

Però, és ja un tòpic la redacció d'articles i més articles sobre la gestió del coneixement, i de la importància que aquesta té sobre les bases competitives de les empreses actuals. És per aquest motiu que, sense ànims de menysprear els dos articles aportats pel professorat que, com a molts altres son bons i interessants, i si el professor Xavier m'ho permet, m'agradaria basar aquest assaig en algunes empreses reals que actualment es consideren molt actives en aquest camp d'estudi. D'aquesta manera, m'agradaria no ser un altre redactor més sobre la gestió del coneixement, i al mateix temps donar un enfocament més pràctic i interessant pels possibles lectors d'aquest bloc.


Les empreses més innovadores en la actualitat

El primer que podríem fer és presentar un llistat de les 50 empreses més innovadores del passat any 2009. A continuació en podem veure la classificació que presentava la revista americana BusinessWeek en col•laboració amb la gran coneguda consultora americana Boston Consulting Group.
Tot i no haver comprovat la veracitat de les dades que es presenten a la revista, considerant el renom de les dues empreses que hi participen, les prendrem com a vàlides. En el cas de voler-ne saber la procedència de les diferents bases del càlcul per a la seva classificació en la taula, podeu visitar la següent plana web (http://bwnt.businessweek.com/interactive_reports/innovative_50_2009/) on, en el peu de la plana hi trobareu les indicacions pertinents.


Tal hi com podem observar, la taula classifica les empreses segons la seva capacitat innovadora al mateix temps que n'indica la font més important de la procedència d'aquesta dins de la mateixa empresa. Aquesta és la informació que aporta la última de les columnes de la taula.
Altres classificacions i deduccions se'n podrien concloure de la resta de les columnes, com: situació geogràfica de la majoria de les empreses més innovadores; relació entre la seva posició respecte el creixement dels seus ingressos respecte exercicis anteriors, etc. Però aquest no n'és l'objectiu d'aquest article.

 
Activitats en que es concentren la majoria de les empreses més innovadores

 
Dins del grup de les 50 empreses més innovadores de la taula anterior, podem detectar que, moltes d'aquestes giren al voltant d'unes mateixes activitats. D'aquesta manera en podríem fer-ne la següent generalització segons la principal de les seves activitats o amb la qual es basa la seva marca (classificació orientativa i discutible):

Informàtica de consum:
Apple, Microsoft, IBM, Hewlett Packard, Lenovo
Internet :
Google, Facebook
Electrònica de consum:
Sony, Samsung Electronics, LG Electronics, Intel, 3M
Energia:
Reliance Industries, General Electric, ExxonMobil, Iberdrola, Royal Dutch Shell
Automoció:
Toyota Motor, Tata Group, Volkswagen , BMW, Honda Motor, Daimler, Ford Motors, Fiat
Videojocs:
Nintendo
Telecomunicacions:
Research In Motion, Nokia, AT&T, Vodafone, Telefónica, Verizon Communications, Cisco Systems
Comercialització o agrupacions:
Wal-Mart Stores, Amazon, Procter & Gumble, Virgin, Target
Alimentació:
McDonald's , Coca-Cola, Nestlé
Cinema:
Walt Disney
Consultoria:
Infosys
Materials:
ArcelorMittal
Finances:
HSBC Holdings, Banco Santander, JPMorgan Chase
Química:
Johnson & Johnson
Línees Aéreas:
Southwest Airlines

 
Òbviament, el sector de la automoció és el més valorat en aquesta classificació, seguit del de les telecomunicacions, l'electrònica de consum i la informàtica de consum. Però, fora d'aquestes obvietats, sovint ens trobem alguna sorpresa, com pot ser el cas de Walt Disney, empresa nord-americana mundialment coneguda pels seus llarg metratges per a públics generalment infantils; el cas Southwest Airlines, una Companyia Aérea nacional dels estats units; o la recent Facebook basada en una nova xarxa social d'accés gratuït.
Però, de totes les empreses de la classificació, només unes quantes resulten familiars per a la majoria de la gent. Generalment, aquelles empreses que no inverteixen en grans campanyes publicitàries o no comercialitzen els seus productes i serveis a escala internacional, passen desapercebudes en la majoria d'articles d'opinió, pel que no és d'estranyar que, en els deu darrers articles sobre innovació que he llegit, sis d'ells basessin tots els seus exemples en la companyia 3M.
És per aquesta raó que, a continuació, m'agradaria descriure'n algunes d'aquelles que, tot i ser grans referents en el seu sector, degut a la seva baixa influencia en els mercats internacionals, no es coneixen prou o no es prenen en consideració en la majoria d'articles, debats o altres intercanvis d'opinió sobre innovació.
Reliance Industries Limited

Web: http://www.ril.com/
Empresa asiàtica privada amb seu situada a la Índia que es dedica majoritàriament al sector energètic i als materials. És la major de les empreses privades de la Índia i te uns ingressos aproximats de 28 bilions de dòlars americans anuals. És també el major fabricant de fil de poliester i un dels deu majors en productes petroquímics del mon.

Com se'ns podia escapar una empresa d'aquestes dimensions i característiques?

Infosys

Web: http://www.infosys.com



Empresa asiàtica privada amb seu situada a Pune, Índia, que es dedica majoritàriament a la consultoria per a empreses. Curiosament, va ser fundada l'any 1981 amb un capital inicial de 250 dòlars americans i actualment te una capitalització de mercat de 33 bilions de dòlars americans. La seva major font d'innovació es troba en els processos.
Com se'ns podia escapar la única empresa de consultoria que ha entrat a formar part del llistat de les 50 millors innovadores, i ha passat d'un capital de 250 dòlars a un de 33 bilions de dòlars en 29 anys?

 
Arcelot Mittal

Web: http://www.arcelormittal.com

És la major empresa d'acers del mon, amb uns ingressos anuals d' aproximadament 65.1 bilions de dòlars americans anuals, i opera en 9 mercats de borsa, 4 dels quals, es situen a España. La seva seu es troba a Luxemburg, a Europa.

Com podíem passar per alt una empresa que opera en quatre dels mercats de borsa del nostre propi país?

Banco Santander

Web: http://www.santander.com


El Grup Santander és la quarta entitat financera més important del mon pel que respecta a beneficis, i el vuitè pel que respecta a capitalització de mercat. Ocupa la posició quaranta-dos de les empreses més innovadores del 2009, just per sota de 3M i per sobre de marques tan importants com Nike, Fiat o Royal Dutch Shell.


Qui diu que no hi ha poder innovador al nostre país? Com pot ser que els espanyols siguin tan incompetents però puguin posseir el quart banc més important del mon? Com pot ser que tinguem l'autoestima tant baixa?


Els espanyols, grans innovadors ofegats pel poder dels mitjans de comunicació


Tot i que recentment se'ns ha titllat d'incompetents, en la meva opinió més personal, només ha estat un atac extern que no ha fet més que minvar l'autoestima dels espanyols. No hem d'oblidar que aquest país ha escrit molta més història que molts dels altres que avui dia es pengen les medalles, i que, només cal reprendre aquell esperit d'innovació que antany posseíem irrevocablement.

Els mitjans de comunicació han dibuixat una realitat fictícia que ha estat presa com a una situació real, fent que les persones quedessin absortes i oblidessin el que passa realment en el mon. Sense haver-ho anunciat anteriorment, hem pogut veure com al descriure empreses com Reliance Industries Limited o Arcelot Mittal que no organitzen grans campanyes publicitàries, tot i ser autèntics referents, la gran majoria de gent no n'és conscient ni de la seva existència.

Per justificar el perquè de la meva opinió i acabar aquest article, aquí os deixo alguns dels motius pels que ningú te el dret dir que aquí no hi ha talent.